Written by xavi

El deute per béns a l’estranger no acollits a l’amnistia fiscal no prescriu

El 30 de novembre s’acaba el termini perquè els contribuents que han ocultat rendes a Hisenda les facin aflorar mitjançant una declaració tributària especial, una amnistia fiscal, que en teoria ha durat sis mesos, però a la qual a la pràctica els interessats s’acullen a última hora, no només perquè s’esperin a pagar fins a l’últim moment sinó perquè la norma s’ha hagut d’anar aclarint pràcticament fins l’últim moment. Josep Maria Noguera, responsable de consultoria fiscal de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (Apttcb) que el 16 de novembre va dedicar una jornada informativa a aquesta amnistia, no dubta a qualificar de “joc de despropòsits” una regularització que es va engegar amb un reial decret el 30 de març, es va modificar per un altre reial decret del 25 maig, es va desenvolupar amb una ordre del 31 maig i ha requerit dos informes aclaridors de la direcció general de Tributs, el 27 de juny, i un altre, l’11 d’octubre.

L’amnistia fiscal es va crear amb l’objectiu de recaptar 2.500 milions d’euros i fer aflorar el capital ocult a l’Estat espanyol, amb la implantació d’un gravamen especial del 10% d’atracció de rendes no declarades per contribuents de l’IRPF, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de no Residents, i un altre del 8% per als dividends o participacions en beneficis de font estrangera que es repatriïn fins al 31 de desembre del 2012.

Entre els aclariments d’Hisenda per resoldre dubtes de contribuents i assessors hi ha els següents:

  • La declaració especial de béns ocults no podrà ser objecte de comprovació aïllada per la inspecció d’Hisenda, ni tampoc interromp la prescripció dels deutes tributaris no declarades.
  • No s’hi pot acollir el contribuent a qui la inspecció hagi notificat l’inici d’una comprovació o investigació per possibles deutes tributaris corresponents a aquests tres impostos.
  • Tot i que els béns figurin a l’estranger a nom d’una persona interposada, el contribuent podrà declarar-los com a propis sempre que aquest es converteixi en el seu titular jurídic fins al 31 de desembre del 2013 a tot estirar.
  • Els béns s’han de declarar pel valor històric d’adquisició, i no pel valor actual de mercat.
  •   El declarant ha d’acreditar que era titular dels béns o drets el 31 de desembre del 2010, o abans.

Però l’ordre ministerial va incloure l’efectiu entre els béns susceptibles de declaració, admetent que n’hi hagi prou amb una declaració de l’interessat que els diners eren seus abans de la data esmentada.

Llegir noticia aqui